(15.02.2016)    

Els bars de Platja d'Aro tancats per ordre judicial el juny de 2013 porten al jutjat l'Ajuntament i els veïns denunciants. Els reclamen 750.000.- euros, reclamació avalada per un dictamen de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Els tres locals d’oci nocturn de la localitat gironina de Platja d’Aro que varen ser clausurats durant 248 dies injustament per ordre judicial, han presentat avui davant el Jutjats Contenciosos-Administratius de Girona un recurs contenciós-administratiu contra la desestimació presumpta de la reclamació de responsabilitat patrimonial per l’import de 750.000.- Euros presentada en data 5 de febrer de 2015 contra l’Ajuntament i contra la Comunitat de Veïns que els va denunciar i que va comportar el tancament dels locals de forma indeguda per un temps de 8 mesos. La part demandant, dirigida pels serveis jurídics de la FECASARM fan us de la possibilitat d’acudir als jutjats atès que l’Ajuntament encara no ha resolt la reclamació malgrat que fa més d’un any que ha estat presentada.

Cal recordar que la clausura dels bars del carrer Esglèsia es va produir en data de 3 de juny de 2013 i els locals no van ser desprecintats fins el dia 6 de febrer de 2014, data en la que el mateix jutjat que va ordenar el seu tancament va decretar la seva reobertura reconeixent que els locals van ser indegudament tancats ja que complien amb la normativa vigent en matèria de llicències, controls inicials i contaminació acústica. La resolució judicial que va posar fi als 8 mesos de tancament dels locals d’oci nocturn va ser contundent contra els veïns denunciants als que fins i tot els va imposar les costes del judici i és que, els mateixos, van sol·licitar el tancament dels locals tot i que complien amb la normativa i, a més, quan ja es trobaven tancats, es van dedicar a retardar la reobertura dels locals sol·licitant proves pericials “extraordinàries” totalment innecessàries. En quan a l’Ajuntament, els locals ara demandants li atribueixen que oblidés notificar una de les llicències als veïns, que oblidés aportar una llicència al jutjat i que no s’oposés a l’execució ordenada pel jutjat tot i que existia una causa legal que feia impossible l’execució. L’ajuntament ara demandat no es va oposar i va procedir a executar la sentència, cosa que ha generat danys i perjudicis als locals d’oci nocturn i que ara reclamen a l’Ajuntament i als veïns de forma solidària.

Acció sense precedents a Espanya;

Aquesta és la primera vegada a Espanya que un local d’oci nocturn reclama conjuntament a un Ajuntament i als veïns denunciants per danys i perjudicis ocasionats arrel del tancament (indegut) provocat per les denúncies dels mateixos. Aquest no és un cas molt freqüent ja que, per desgracia, molts locals no solen aguantar un període de tancament tant llarg i acaben tancant definitivament sense poder reclamar i en altres casos els abusos de dret duts a terme per veïns –com en el cas que ens ocupa– no solen ser castigats pel jutge que coneix del cas. A més, la present acció s’empara en un precepte de la Llei Orgànica del Poder Judicial que permet reclamar conjuntament una indemnització en l’àmbit contenciós-administratiu (i per tant amb caràcter previ per via administrativa) a una administració pública i a un particular.

Valoració dels danys i perjudicis;

Els danys i perjudicis patits pels locals, tant de caràcter patrimonial (dany emergent i lucre cessant) com no patrimonial (dany moral),  han estat valorats per un dictamen de la Universitat Autònoma de Barcelona i els mateixos ascendeixen a l’import total de 750.000.- euros entre els tres locals. En quan a la valoració del dany moral s’ha quantificat atenent principalment a tres criteris de valoració: 1) Que els mateixos es troben en una localitat turística de primer ordre i que van estar tancats tot l’estiu 2) L’afectació a unes marques d’oci consolidades ja que 2 dels locals sumaven prop de 60 anys d’experiència i 3) El temps que va durar el tancament ja que no és el mateix un tancament d’un cap de setmana que un tancament de 8 mesos.

Els locals esperen ara doncs que es faci justícia i que se’ls indemnitzi econòmicament per compensar-los les gravíssimes pèrdues sofertes així com el dany a la seva imatge i prestigi ja que la reparació del dany ocasionat “in integrum” es ja del tot impossible.